En els sistemes de comunicació sense fil moderns, els dúplexers, triplexers i quadplexers són components passius clau per aconseguir la transmissió del senyal multibanda. Combinen o separen senyals de diverses bandes de freqüència, permetent als dispositius transmetre i rebre diverses bandes de freqüència simultàniament mentre comparteixen antenes. Malgrat les diferències de noms i estructures, els seus principis bàsics són similars, la principal diferència és el nombre i la complexitat de les bandes de freqüència processades.
Duplexer
Un duplexor consta de dos filtres que comparteixen un port comú (normalment una antena) i s'utilitzen per implementar les funcions de transmissió (Tx) i recepció (Rx) en el mateix dispositiu. S'utilitza principalment en sistemes dúplex de divisió de freqüència (FDD) per evitar interferències mútues separant els senyals de transmissió i recepció. Els dúplexs requereixen un alt nivell d'aïllament, normalment per sobre de 55 dB, per garantir que el senyal transmès no afecti la sensibilitat del receptor.
Triplexer
Un tripplexer consta de tres filtres que comparteixen un port comú. Permet que un dispositiu processi senyals de tres bandes de freqüència diferents simultàniament i sovint s'utilitza en sistemes de comunicació que necessiten suportar múltiples bandes de freqüència simultàniament. El disseny del triplexor ha de garantir que la banda de pas de cada filtre no carregui altres filtres i proporcioni un aïllament suficient per evitar la interferència mútua entre les bandes de freqüència.
Quadplexer
Un quadplexer consta de quatre filtres que comparteixen un port comú. Permet que el dispositiu processi senyals de quatre bandes de freqüència diferents simultàniament i és adequat per a sistemes de comunicació complexos que requereixen una alta eficiència espectral, com ara la tecnologia d'agregació de portadors. La complexitat del disseny del quadplexor és relativament alta i ha de complir estrictes requisits d'aïllament creuat per garantir que els senyals entre les bandes de freqüència no interfereixin entre si.
Principals diferències
Nombre de bandes de freqüència: els duplexers processen dues bandes de freqüència, els triplexers processen tres bandes de freqüència i els quadplexers processen quatre bandes de freqüència.
Complexitat del disseny: a mesura que augmenta el nombre de bandes de freqüència, la complexitat del disseny i els requisits d'aïllament també augmenten en conseqüència.
Escenaris d'aplicació: els dúplexers s'utilitzen sovint en sistemes FDD bàsics, mentre que els triplexers i quadplexers s'utilitzen en sistemes de comunicació avançats que necessiten suportar múltiples bandes de freqüència simultàniament.
Comprendre els modes de treball i les diferències dels dúplexers, triplexers i quadplexers és fonamental per dissenyar i optimitzar sistemes de comunicació sense fil. La selecció del tipus de multiplexor adequat pot millorar eficaçment la utilització de l'espectre i la qualitat de la comunicació del sistema.
Hora de publicació: 03-gen-2025
